5. ad Alexandrum Sforciam
Quod mihi, Alexander, suades ut martia bella
Sforciadumque canam splendida gesta ducum,
Da veniam: nimis alta petis; sunt classica belli,
Non lyra, non tremula sistra cienda manu.
5
Non bene vectabit spatiosa per aequora merces
Littoreis tantum nota phaselus aquis.
Seu quis Neptuni ludos seu vera capessat
Proelia, non magna hic tela sed apta volet;
Praevalidos humeros nervosaque brachia poscit,
10
Respuit exiguas grandior hasta manus.
Bella animos ferrumque petunt aciesque tremendas
Fractaque pulvereo tela cruenta solo.
At virides lauros et opaca silentia vates
Et tacita umbrosi murmura fontis amat.
15
Mollia me oblectant nulli permixta labori
Otia, te sudor, te tuba rauca decet;
Mula ego lentus eo nullis calcaribus acta
Te volucer rapido turbine versat equus.